Estimulació cognitiva

Definicions

Deteriorament cognitiu  és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives. Sovint comença amb problemes evidents de memòria. La persona pot tenir des d’un deteriorament cognitiu lleu (DCL) provocat per l’envelliment, fins a una demència.

Funcions cognitives són els processos cerebrals per mitjà dels quals una persona adquireix, processa, emmagatzema, transforma i recupera la informació de l’entorn.

    • Percepció: capacitat de la persona per rebre, interpretar i elaborar la informació que prové de l’entorn
    • Atenció: capacitat de la persona a focalitzar la percepció en allò que necessita en cada moment
    • Memòria: capacitat de la persona a emmagatzemar, recuperar i utilitzar la informació prèviament codificada del que l’envolta
    • Orientació espacio-temporal: capacitat de la persona a situar-se en el lloc i en el temps adequat
    • Pensament: capacitat de la persona per a processar i ordenar idees i generar conclusions

(informació de: M. E. Díaz, R. Reyes, M. J. Tello. Característiques i necessitats de persones en situació de dependència. Ed Altamar.  ISBN: 9788417144555)

El deteriorament cognitiu pot ser degut a problemes de salut , afectacions neurològiques, malatia psiquiatrica, al consum de fàrmacs o agents neurotòxics. Per això, és important que quan una persona comença a experimentar alguna dificultat en algun d’aquests processos cognitius cal que rebi la valoració d’un metge especialista.

En totes les etapes de la vida rebem una estimulació directa sobre cada un d’aquests processos cognitius. Quan es porta una vida activa, sense donar-nos compte, estem estimulant totes les nostres funcions cognitives (hem de posar atenció, memoritzar, orientar-nos, pensar i parlar). Però en la vellesa o en les persones amb dependència amb poca mobilitat,  per falta d’activitat i/o de relacions interpersonals, l’estimulació d’aquests processos minva, i pertant, és important que se’n faci una estimulació, per evitar un empitjorament de l’autonomia.

Si tenim alguna dificultat o mancança d’algun d’aquests processos la dependència està garantida.

Estimulació cognitiva

L’estimulació cognitiva consisteix en la  realització d’un conjunt d’activitats organitzades per la persona afectada, per tal millorar o enlentir el deteriorament cognitiu.

Aquesta està indicada a tothom que ho necessiti, i ha de ser adaptada a les característiques de la persona a qui s’aplica.

Activitats que pot fer el cuidador :

    • jocs i tallers d’entrenament de la memòria, que estimulin l’atenció, la percepció i la concentració (memori, escacs, dominó, jocs de cartes, …)
    • cartells indicant els espai
    • rellotges i calendaris per orientar en el temps
    • morals i decoracions que recordin festius i èpoques de l’any
    • entablar converses sobre successos actuals fomentant que la persona parli i es comuniqui
    • potenciar l’autonomia fent que la persona faci les activitats de la vida diària amb la mínima ajuda possible
    • deixar que la persona prengui decisions i resolgui problemes
    • acompanyar o fomentar que la persona es relacioni amb les seves amistats o amb gent del seu entorn

Criteris a l’hora de triar quina activitat realitzar

Abans de decidir quina activitat serà la que utilitzarem per a estimular cognitivament un usuari, cal fer-li una entrevista i esbrinar el següent:

    • quina malaltia o afectació pateix
    • quins són els processos cognitius afectats
    • com és la seva mobilitat
    • quins són els seus estudis realitzats
    • a què s’ha dedicat
    • quines són les seves aficions
    • quina és la seva rutina diària
    • quin és el seu plan de vida

Tot això ens serveix per encertar quina és l’activitat més adequada. Cal,  sobretot que la persona estigui motivada per a realitzar les activitats que li proposem. És millor deixar que la persona triï ,  i fins i tot , organitzi el què vol fer.