Sobre l’autor de la pàgina:
Prof Dr Mn Jordi Castellet i Sala, Curriculum Vitae
Esperit, ànima i cos
L’ésser humà és com un arbre que aspira amb les seves branques arribar fins a l’infinit, l’eternitat, el bé suprem, la vida eterna, a Déu en definitiva.
Com l’arbre, l’ésser humà té tendència de donar més importància a allò visible, el cos, el material, perquè som carn. Tendim a valorar únicament allò concret, expressable i extern, els resultats físics, materials i comprovables; però en canvi aquests no se sostenen si no van acompanyats d’un cultiu i d’una cura extrema de les arrels, l’esperit, l’invisible, el més important i essencial, que diria el Petit Príncep de Saint-Exupéry (+1944).
Continuant amb la semblança, l’ànima, és a dir la vida de la persona significa la saba que corre per l’interior del tronc de la noguera.
Fins aquí, hem parlat del cos i de l’ànima, però ens falta l’esperit, que és el més important, perquè sense ell no hi ha vida, ni salut, ni fruits, ni alegria, ni esperança. En aquests començaments del segle XXI a Europa, solem descuidar les arrels, l’esperit, com si fos quelcom d’opcional, de prescindible quan, en canvi, es tracta del que ens identifica, d’aquella dimensió de cadascú de nosaltres, espiritual, que ens posa en contacte amb el més enllà, amb la recerca de sentit, de la vida, de la plenitud, de la felicitat i de l’eternitat, en definitiva en la recerca i el contacte amb Déu mateix.
No ens equivoquem, tothom té el seu déu, les seves litúrgies, supersticions, cultes; tothom té la seva fe, perquè tothom creu en alguna cosa, ni que sigui ell mateix, els diners, els plaers, la tranquil·litat, el benestar o la família. Tothom té el seu déu, la qüestió serà si aquest serà el déu que et salva, arribat el moment de necessitat, en què el mal, el pecat, el sofriment o la mort posen en escac el teu present i el teu futur.
Jo crec que el Déu i Pare de Jesús de Natzaret és el déu veritable, el que tots busquem a través de tantes formes i activitats.
Per aquesta raó, en aquests articles, pretenc posar en diàleg la fe cristiana i catòlica amb la cultura, en tots els seus àmbits: la salut, l’economia, l’Església, la religió, les ciències o l’actualitat. Més concretament, posarem l’atenció en l’atenció als altres, en la cura dels demés, partint d’una bona autoestima.
La nostra feina tan de bo correspongui amb la nostra vocació.
Sempre podem cuidar i estimar l’altre, a partir d’una bona autocomprensió, d’una correcta autoestima i d’una voluntat per estimar els demés en tot el que fem.
Perquè som en aquest món per a desenvolupar aquella tasca que Déu ens ha encomanat, sabent que fa més feliç donar que rebre (Ac 20,35): donem temps, atenció, afecte, cura, feina ben feta, acompanyament, escolta, comprensió, perdó, simpatia, amistat. Valors que no costen cap diner i en canvi omplen de sentit la vida, tant la pròpia com la dels que tenim a prop.