La síndrome de fragilitat en les persones grans és un concepte que defineix un procés de disminució de les capacitats cognitives, físiques i socials de qui ho pateix. Les persones d’edat avançada que ho pateixen presenten un risc molt alt de perdre la seva autonomia personal per a realitzar les activitats de la vida diària.
Segons Fried et al. (2001) la fragilitat és un “síndrome biològic” que resulta de la disminució de la homeòstasis i de la resistència al estrès que incrementa la vulnerabilitat, la discapacitat i afavoreix la mort prematura. I els criteris d’avaluació de la fragilitat, segons aquest grup d’investigació, inclouen 3 o més d’aquests:
- pèrdua de pes involuntària de més de 5 quilos l’any
- sensació d’esgotament
- disminució de la força
- activitat física reduïda
- velocitat lenta de la marxa
Però per altres grups d’estudi, la fragilitat és una estat exclusivament dependent de la força motriu i que només es pot identificar amb proves de funció física (Brown at al.)
Diversos estudis ens porten a l’evidència que la sarcopènia (pèrdua de la massa muscular en l’envelliment) com la causa principal de la disminució de l’activitat física i de la força en l’envelliment i que aquesta és un component clau en l’aparició de la fragilitat, el qual sembla ser un fenomen universal.
A mesura que envellim la regeneració de les cèl·lules musculars cada cop és més precària i això ens porta a què la quantitat de múscul que tenim a les cames, braços i abdomen és inferior. Una pèrdua de massa muscular porta a una falta de força per realitzar qualsevol moviment, això ens porta a ser més fràgils, tenir menys agilitat per moure’ns i per tant, més propensió a caure.
Molts estudis han comprovat que amb un exercici físic adequat i una alimentació rica amb proteïnes i vitamines es pot aconseguir el manteniment de la massa muscular en la vellesa.
Podem concloure que per mantenir l’autonomia en les activitats de la vida diària (és a dir, poder-nos vestir, dutxar, desplaçar-nos, menjar,….) és important evitar al màxim la sarcopènia. Per tal de fer-ho possible, per començar, cal que les persones grans mantinguin una vida activa i que la seva nutrició sigui suficient i equilibrada.