En la meva experiencia docent sovint es plantegen les dificultats que tenen els cuidadors de poder donar una enfoc holístic a les cures que presten.
El ser humà és biològic, psicològic, social i espiritual. Cal que totes les àreas de la persona siguin ateses per tal de poder tenir qualitat de vida. La persona al llarg de la seva existència ha de procurar autocuidar-se prestant atenció a totes les dimensions (us recomano la lectura Psicosomàtics?). Quantes vegades enmalaltim quan estem passant per un dol o una situació molt estressant.
Quan una persona comença una situació de dependència, ha de ser ajudada en les seves activitats de la vida diària, a menjar, a vestir-se, a moure’s…. Però la persona que l’ajuda no ha d’oblidar que és una persona amb sentiments (ser psicològic) també és una persona social i espiritual (té la seves creences) Si deixem de banda a la persona en totes les seves dimensions aquesta enmalalteix i augmenta la seva dependència.

Quan en parlo d’això amb les meves alumnes, sovint em diuen que no hi ha temps en les institucions per poder dedicar atenció a totes les àrees. Comenten que han d’anar per feina i sovint la persona és atesa com un objecte que s’alimenta, es neteja i es movilitza.
Jo en canvi, defenso que la persona pot ser atesa en totes les dimensión, i no es qüestió de temps sinó de maneres, en la forma que ens dirigim a ella, en com la tractem. A continuació us explico què cal fer:
- tractar a la persona de vosté i dir-li pel nom, sempre amb al màxim de respecte
- apropar-nos a la persona amb un somriure i mirant-la als ulls
- preguntar-li a la persona com es troba, mostrant en tot moment que ens importa la seva resposta, escoltant-la de forma activa, mirant-la els ulls
- tenir en compte els seus interessos
- explicar-li sempre què és el què anem a fer de forma assertiva
- quan una activitat requereix una estona, com per exemple l’alimentació, seure al seu costat, no ajudar-la de peu dret
- quan deixem la persona o ens acomiadem d’ella procurar que estigui còmoda, ben asseguda en un lloc que li vingui de gust
- procurar que hi hagi un bon ambient, bona illuminació i temperatura
- no discutir, ni renyar a la persona davant d’altres persones
- mostrar sempre el màxim respecte a la seva intimitat
- mantenir el secret de la confidencialitat
- donar-li la mà quan li calgui un suport emocional
- escoltar les seves peticions i derivar, si cal, a la persona a un servei que li pugui ser d’utilitat.
En resum donar sempre una atenció digne. I sobretot atendre a la persona com voldriem ser atesos nosaltres en aquella mateixa situació.
